No només és una paraula. Ha de ser una actitud, un comportament. Repartir els drets i les responsabilitats a tot arreu, a la feina i també a casa. Acabar amb la discriminació que patim les dones és una necessitat.

Hem d’avançar en el gaudiment dels drets que contempla la llei d’igualtat, fer realitat la millora de la conciliació de la vida laboral i personal, afavorir els mecanismes que puguin impedir l’assetjament, sexual o per raó de sexe, i la violència de gènere, avançar per fer realitat la igualtat de gènere.

Mirem al nostre voltant: en el món de la política, de la economia, del treball, de la cultura... On som, les dones? i on són, els homes? Qui mana? Qui dirigeix? Qui té responsabilitats? Dins de cada àmbit, les dones ocupem els esglaons més baixos o secundaris...

Quan de forma efectiva les dones poguem accedir a qualsevol categoria professional, amb les mateixes responsabilitats (i capacitat de decisió) que els homes, quan les dones no siguem “floreros” en els àmbits de responsabilitat i/o decisió, podrem dir, aleshores, que comencem a ser iguals.